Informe de l’Associació d’Estudiants de Comunicació sobre la situació de l’actual pla d’estudis per a les titulacions de Periodisme i C. Audiovisual

L’Associació d’Estudiants de Comunicació ha estimat adient presentar un informe amb una anàlisi sobre la situació actual de les titulacions esmentades, de cara a l’elaboració d’un nou pla d’estudis que evolucione favorablement i siga capaç de respondre a les necessitats dels seus estudiants. Tot seguit es plantegen una sèrie de propostes que pretenen remodelar-les a nivell estructural i d’assignatures.

Els estudiants observem una deficiència general en el pla d’estudis existent quant a quatre aspectes fonamentals:

• - Pràctiques

• - Assignatures troncals temàtiques

• - Internet i noves tecnologies

• - Dotació material i econòmica

• - Màsters

1. PRÀCTIQUES.-

El primer aspecte que cal destacar és la manca d’enfocament pràctic que existeix en les assignatures, ja des del primer curs de les titulacions.

Un exemple ben clar d’açò el trobem a l’assignatura de Teoria i tecnologia de la comunicació escrita: creiem, des de la nostra experiència, que aquesta assignatura presenta un temari massa centrat en una teoria sobre els gèneres periodístics que, en determinats subgrups de pràctiques, no té una correspondència amb les pràctiques que després es duen a terme. Els alumnes tenen la percepció que s’haurien de practicar tots els gèneres que s’estudien durant la teoria. És a dir, més cròniques, més articles, i en definitiva major llibertat d’innovació i creació per part de l’alumnat.

L’AEC proposa que, en la mesura d’allò possible, s’intente orientar l’estudiant en la direcció de l’activitat professional que en un futur realitzarà, estimulant el treball fora de l’aula, és a dir, la recerca d’esdeveniments d’actualitat que els serviran com a base per a l’elaboració de notícies, cròniques, reportatges o allò que pertoque en cada moment. A més observem en aquest sentit, perquè hem constatat que és un sentiment comú a tots els estudiants, una mena de desorientació a l’hora de cercar informació (on anar, què buscar, com trobar, i en definitiva, com moure’s al carrer per desevolupar aquesta professió).

Quant a aquest darrer afer, l’AEC considera interessants dues propostes:

- Tractar que, en la mesura de les possibilitats, l’aula de pràctiques funcione a mode de petita redacció d’un diari, on el professor propose temes a tractar i possibles esdeveniments a cobrir, orientant així els alumnes perquè d’una banda senten que allò que han escollit és el que volien i d’altra guanyen experiència professional, ja que estan exercitant les seues habilitats socials en l’exercici de la seua tasca, un aspecte un tant oblidat, però que considerem vital per a qualsevol futur comunicador. Pensem que la posada en funcionament d’aquest sistema des del primer curs seria una excel·lent manera d’evitar aquesta desorientació observada als alumnes i dotaria de més qualitat i prestigi les nostres titulacions.

- Com a complement del que hem proposat, trobem que assignatures de segon curs com Documentació informativa, haurien d’ésser replantejades per complet per donar-hi cabuda a coneixements sobre tot tipus de fonts d’informació reals, existents, a les quals els alumnes puguen tenir accés i fer servir per a la realització de la seua tasca. Considerem interessant l’oferta teòrica, però pensem que l’assignatura guanyaria en utilitat si estiguera enfocada des d’un punt de vista completament pràctic, orientada a la recerca real i potser integrada d’alguna manera amb les pràctiques que es realitzen durant tota la carrera. Això aportaria coherència al pla d’estudis i seria una eina fonamental i d’inestimable ajuda per a tots els estudiants.

D’altra banda, considerem que un mitjà tan comú i que no requereix excessius mitjans tècnics per al seu funcionament, com és la ràdio, no es potencia adequadament en el primer cicle; concretament, les pràctiques que s’imparteixen en segon curs en l’assignatura de Ràdio i televisió no són suficients i per tant no tenen la utilitat que estimem desitjable, ja que aquesta assignatura està completament centrada en televisió. Això, a més, seria facilitat en gran mesura si, tal i com tracta d’aconseguir l’AEC, la Universitat de València disposara d’una ràdio de qualsevol tipus (online o convencional).

Un altre aspecte a criticar en el primer cicle és l’absència total de treball de camp pel que fa, per exemple, al periodisme d’investigació, realització de reportatges, etc. Considerem molt interessants les activitats que impliquen viatjar a altres països – en especial dintre del marc europeu – per tal de realitzar treballs pràctics sobre les diferents realitats comunicatives, mitjançant visites a mitjans estrangers i desenvolupament de la tasca periodística fora de l’entorn més proper. En aquest sentit, s’haurien de facilitar els desplaçaments de curta estada i potenciar-los, mitjançant les relacions interuniversitàries. Pensem que la mobilitat és un factor important a considerar de cara al futur en una realitat comunicativa cada vegada més global dintre del context europeu i mundial.

2. ASSIGNATURES TRONCALS.-

Davant la interdisciplinaritat del primer cicle de les titulacions de Comunicació audiovisual i Periodisme, trobem una deficiència pel que fa a l’ensenyament de les ciències socials. Considerem que existeix una diversificació d’assignatures, moltes d’elles no troncals, que podrien agrupar-se en assignatures troncals temàtiques ja que pensem que és bàsic el seu coneixement per a les nostres carreres. L’AEC ha observat que existeixen quatre àrees de coneixement al voltant de les quals podrien articular-se diverses assignatures que s’imparteixen durant el primer cicle.

La primera àrea estaria constituïda per aquelles assignatures que tenen el denominador comú de la sociologia, és a dir: Anàlisi de l’entorn social (1r curs), mètodes i tècniques d’investigació social (optativa de primer cicle) i Societat de la Informació (3r curs). Pensem que aquestes deurien agrupar-se en dues assignatures anomenades Sociologia I i Sociologia II, que s’impartirien respectivament en 1r i 2n curs, ja que necessiten d’una continuitat temàtica i temporal per a una millor comprensió i assimilació.

Com a segona àrea, l’AEC considera que caldria potenciar el coneixement de la història i les ciències polítiques d’una manera general i completa. A més, l’assignatura d’Institucions polítiques contemporànies, així com també Comunicació política i propaganda electoral haurien de ser obligatòries, ja que són eines bàsiques que qualsevol comunicador necessita en la societat actual.

Hi hauria també una tercera àrea, constituida per assignatures relacionades amb el dret. En aquest sentit, l’assignatura optativa Conceptes jurídics fonamentals hauria de formar part de la base teòrica de tot estudiant de comunicació, i ser així mateix obligatòries.

D’altra banda, trobem molt interessant i tot un orgull l’itinerari de periodisme científic que ofereix la Universitat de València i valorem la tasca que fa mitjançant publicacions com la revista Mètode, considerem que és una cosa a potenciar i, en aquest sentit, no estaria de més l’obligatorietat de l’assignatura de Divulgació de la informació científica (optativa) en algun dels cursos.

A més, hi ha tota una sèrie de noves assignatures relacionades amb temes com el freelance, el fotoperiodisme o la contrainformació que pensem que podrien crear-se, ja que això serviria per ampliar l’oferta i adaptar les nostres titulacions al present i també posicionar-les millor de cara al futur.

Finalment, caldria establir una quarta àrea dedicada a l’aprenentatge d’idiomes. Això deuria potenciar-se amb l’obligació per a tots els estudiants d’escollir almenys una assignatura que implique l’aprenentatge d’algun idioma, éssent reconeguda aquesta com a optativa, o bé estudiant la possibilitat d’impartir assignatures en altres idiomes en un futur, als cursos de segon cicle.

D’aquesta manera pretenem garantir una base sòlida sobre aquelles àrees de coneixement que resulten fonamentals per a la formació de qualsevol comunicador.

3.INTERNET I NOVES TECNOLOGIES.-

Dins de la formació de qualsevol periodista/comunicador trobem a faltar una important càrrega docent pel que fa a l’ús de Internet i les noves tecnologies. Seria necessari establir una sèrie d’assignatures troncals, ja en primer curs i de continuació durant tota la carrera, orientades a augmentar la formació informàtica dels alumnes cara a les seves futures aplicacions en els mitjans de comunicació. Per exemple, en primer curs l’alumnat deuria conèixer els aspectes bàsics del codi html i la web 2.0, de forma que en els següents cursos es puguen desenvolupar més i millors pràctiques útils per al nostre futur profesional. Més encara si considerem la creixent implantació de la xarxa, ja quasi omnipresent, i el cada vegada més ampli coneixement que tenen sobre aquesta les noves generacions, des de edats cada cop menors.

Per això cal aprofundir en totes les possibilitats que les noves tecnologies aporten i la varietat de mitjans i informacions que ens poden arribar a través d’elles. D’aquesta manera, l’AEC aposta pel món digital i considera que aquest és una porta oberta cap al futur, que encara té molt per explotar i és una via cada dia més important de comunicació, creació i innovació amb moltes possibilitats i reptes nous.

Així mateix, ens mostrem favorables a que es fomente l’ús freqüent de l’aula virtual i les seues aplicacions, tant per part de l’alumnat com per part del professorat. D’aquesta manera es facilitaria molt la tasca de distribució de material didàctic i la comunicació alumne-professor.

4. DOTACIÓ MATERIAL, ECONÒMICA I ALTRES

Pel que fa a la dotació material i econòmica de les titulacions en qüestió, l’AEC considera que no és suficient. L’accés al material per part de l’alumnat hauria de facilitar-se molt més, ja que és un material imprescindible per a l’aprenentatge i el desenvolupament pràctic de l’alumnat . Cal que quede ben clara la diferència entre el material necessari per als alumnes i el material del TAU: els alumnes tenim dret a disposar de material propi de la Universitat de València, i a més és una mesura que contribuiria enormement a la qualitat dels nostres treballs i a la qualitat de les nostres titulacions en general. Considerem que els preus fixats actualment per treure material fora d’horari de pràctiques és excessiu i abusiu i que si avui dia és possible fer ús d’aquest material previ pagament, també hauria de ser possible fer-ho de franc. És per això que exigim un accés lliure i gratuït al material fora d’horari de pràctiques.

Entenem que tot el material que es fa servir és d’un elevat cost i per tant considerem raonable l’establiment d’una fiança i un control que garantisca un ús responsable d’aquest per part dels estudiants i una devolució del mateix en condicions intactes, però l’AEC farà especial insistència quant a aquest afer, per tal d’aconseguir l’accés al material de tots els estudiants que el necessiten i així ho sol·liciten i serà coherent i contundent en cas que no s’accedisca a aquesta petició.

A més, l’AEC considera que caldria destinar més pressupost a l’amillorament de les condicions tècniques i confia que el trasllat dels tallers d’audiovisuals a Tarongers es resolga sense complicacions, amb organització, i supose una millora i no un empitjorament de les condicions actuals, ja que aquest és un assumpte que preocupa els estudiants.

Altre dels temes que l’AEC considera irrenunciables és la modificació dels horaris per evitar les jornades partides i permetre una millor adaptació dels estudiants a la vida universitària. En aquest sentit, hem rebut moltes queixes de totes les bandes i considerem que els actuals horaris no tenen en compte quelcom tan important com els horaris de menjades, als que pensem que no haurien de realitzar-se classes. A més, les jornades partides són poc respectuoses amb els estudiants que venen de fora cada dia i han de tornar a casa, obligant-los a passar a València la major part de les hores del dia. De no aconseguir-se aquesta millora per a l’any que ve, l’AEC també es mostrarà contundent en conseqüència, ja que pensem que no podem ni hem de renunciar a uns horaris de qualitat, adequats a les nostres necessitats.

5. MÀSTERS.-

Finalment, no podem passar per alt la desconfiança que el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyanment Superior genera entre els estudiants. Considerem que un dels principals problemes resideix en el pas de 5 anys de llicenciatura a 4. En aquest sentit, cal esmentar que tots els estudiants temem que això resulte en la pèrdua completa d’un any de carrera i també de la nostra vida acadèmica (el 5é any).

La nostra proposta quant a aquest afer consistiria en la convalidació de mig màster per part de la Universitat de València per a tots aquells estudiants que tinguen previst continuar amb els seus estudis o, en tot cas, oferir rebaixes econòmiques considerables i, en definitiva, comprometre’s amb un procés de transició que, en la mesura d’allò possible, afavorisca els estudiants, més que no pas els perjudique. En aquest sentit, ens agradaria obtenir compromisos signats i per escrit per part de la Universitat, ja que és un tema controvertit i que genera agitació entre els estudiants.

Apunt final

L’AEC desitjaria que aquest informe, elaborat tenint en compte les principals necessitats i interesos dels estudiants de Comunicació Audiovisual i Periodisme, fóra considerat com a una contribució important a la millora de les condicions d’aquestes titulacions i tingut en compte com a quelcom molt important a l’hora d’elaborar els nous plans d’estudi. L’AEC aposta per la participació, implicació i dinamització dels estudiants que representa, aquest és el motiu pel qual va ser creada i en aquest sentit ha treballat des del primer moment.

Creiem que la Universitat la fem tots, estudiants i professors, i que la col·laboració estreta entre ambdós col·lectius és el camí idoni per avançar cap a un sistema universitari cada dia millor. Som conscients que les nostres titulacions són d’implantació recent i és per això que hi ha molts aspectes millorables en tots els sentits, però, lluny d’esperar que ens ho solucionen altres, optem per fer les nostres aportacions i és per això que existim com a col·lectiu.

Estem satisfets amb el treball realitzat fins el moment i pretenem continuar esforçant-nos per millorar les condicions i la imatge de les nostres titulacions dintre de la Universitat de València i també fóra d’ella, de manera que puguen competir al mateix nivell amb altres universitats de reconegut prestigi com ara Barcelona, País Basc o Madrid.

Per això creiem que és necessària la nostra tasca i considerem que aquest informe no hauria d’ésser la nostra darrera paraula: des de l’AEC ens mantenim oberts i a la completa disposició dels professors i la comissió que s’encarregue d’elaborar els nous plans d’estudis, ja que continuarem treballant – escoltant les propostes i opinions de tots els alumnes que abastem – per aportar noves idees i qualsevol ajuda que estiga en les nostres mans, dintre d’allò que considerem raonable i apropiat per al conjunt d’estudiants que representem.

València, a 4 d’abril de 2008.

Associació d’Estudiants de Comunicació - AEC