El passat dimarts 22 de gener el periodista afgà Sayed Perwish Kambajsh va ser condemnat per la justícia d’aquest país a la PENA DE MORT.
El més sorprenent de tot (o potser ja no sorprèn tant) és que se li acusa de “blasfèmia” per haver-se burlat de l’Islam i del Corà, i per baixar-se d’Internet uns articles que són crítics amb Mahoma i l’acusen d’haver ignorat els drets de les dones.
La organització Reporters sense Fronteres (RSF) va demanar dimecres al president d’Afganistà, Hamid Karzai, que intervingués en aquest procés per aturar aquesta injustícia, ja que el judici es va cel•lebrar a porta tancada i sense abogat defensor. El poder de Karzai sobre aquest assumpte, però, és mínim, igual que ho és el seu poder sobre el país, que des de la guerra contra els Estats Units es troba en una situació de conflicte constant i d’inestabilitat política.
Malauradament, el cas de Sayed no és el primer ni serà l’últim.
Des de l’Associació d’Estudiants de Comunicació denunciem aquesta situació que pateixen els periodistes que es troben en zones de conflicte bèlic i en països on hi ha una violació constant dels drets humans i una manca evident de llibertat d’expressió. Això ocorre constantment en alguns Estats d’Orient Mitjà amb governs islamistes autoritaris, a Xina, on hi ha una forta pressió sobre la premsa ara que s’acosten els Jocs Olímpics de Pekín, o fins i tot a Rússia, on va morir assassinada ara fa més d’un any la periodista Anna Politkóvskaya per la seua forta oposició al govern de Putin. La llista, però, és extensible a molts altres llocs del món.
Denunciem també la falta d’atenció a aquestes injustícies i la poca implicació dels òrgans internacionals i, irònicament, dels propis mitjans de comunicació davant unes persones que es troben en una situació d’indefensió per el simple fet d’estar exercint el seu treball, que consisteix en informar al món i contar una versió el més fidel possible dels fets, encara que aquesta no agrade a tothom.
Per descomptat, també condemnem la situació de totes aquelles persones i col•lectius que es troben en la mateixa situació de persecució per motius de raça, sexe, condició sexual, religió, ideologia política,etc. i que són privats dels seus drets bàsics, empresonats, torturats, i fins i tot arribant a casos com els de Politkóvskaya, on són ASSASSINATS amb total impunitat. Sayed encara pot salvar-se, i serà més possible que ho aconsegueixi si no passem pàgina o apaguem la televisió sense més.
Firma contra la seua execució i no deixis que el cas de Sayed caiga en l’oblit:
http://www.rsf.org/article.php3?id_article=25210)
No ens podem quedar de braços creuats davant aquestes injustícies que, a més, ens toquen de ben a prop perquè en un futur ens pot tocar a qualsevol.
LLUITEM PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I EXIGIM EL RESPECTE ALS DRETS HUMANS ARREU DEL MÓN!
El més sorprenent de tot (o potser ja no sorprèn tant) és que se li acusa de “blasfèmia” per haver-se burlat de l’Islam i del Corà, i per baixar-se d’Internet uns articles que són crítics amb Mahoma i l’acusen d’haver ignorat els drets de les dones.
La organització Reporters sense Fronteres (RSF) va demanar dimecres al president d’Afganistà, Hamid Karzai, que intervingués en aquest procés per aturar aquesta injustícia, ja que el judici es va cel•lebrar a porta tancada i sense abogat defensor. El poder de Karzai sobre aquest assumpte, però, és mínim, igual que ho és el seu poder sobre el país, que des de la guerra contra els Estats Units es troba en una situació de conflicte constant i d’inestabilitat política.
Malauradament, el cas de Sayed no és el primer ni serà l’últim.
Des de l’Associació d’Estudiants de Comunicació denunciem aquesta situació que pateixen els periodistes que es troben en zones de conflicte bèlic i en països on hi ha una violació constant dels drets humans i una manca evident de llibertat d’expressió. Això ocorre constantment en alguns Estats d’Orient Mitjà amb governs islamistes autoritaris, a Xina, on hi ha una forta pressió sobre la premsa ara que s’acosten els Jocs Olímpics de Pekín, o fins i tot a Rússia, on va morir assassinada ara fa més d’un any la periodista Anna Politkóvskaya per la seua forta oposició al govern de Putin. La llista, però, és extensible a molts altres llocs del món.
Denunciem també la falta d’atenció a aquestes injustícies i la poca implicació dels òrgans internacionals i, irònicament, dels propis mitjans de comunicació davant unes persones que es troben en una situació d’indefensió per el simple fet d’estar exercint el seu treball, que consisteix en informar al món i contar una versió el més fidel possible dels fets, encara que aquesta no agrade a tothom.
Per descomptat, també condemnem la situació de totes aquelles persones i col•lectius que es troben en la mateixa situació de persecució per motius de raça, sexe, condició sexual, religió, ideologia política,etc. i que són privats dels seus drets bàsics, empresonats, torturats, i fins i tot arribant a casos com els de Politkóvskaya, on són ASSASSINATS amb total impunitat. Sayed encara pot salvar-se, i serà més possible que ho aconsegueixi si no passem pàgina o apaguem la televisió sense més.
Firma contra la seua execució i no deixis que el cas de Sayed caiga en l’oblit:
http://www.rsf.org/article.php3?id_article=25210)
No ens podem quedar de braços creuats davant aquestes injustícies que, a més, ens toquen de ben a prop perquè en un futur ens pot tocar a qualsevol.
LLUITEM PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I EXIGIM EL RESPECTE ALS DRETS HUMANS ARREU DEL MÓN!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada